UNA PRÀCTICA EDUCATIVA INNOVADORA: des de d’experiència quotidiana i els sabers de les dones.

Jo crec que els sabers de les dones relacionats amb la cura de les persones no són un conjunt de pràctiques casolanes, de coneixements apresos simplement per transmissió oral, sense una instrucció específica, transmesos de mares a filles sense connexió entre ells. Les dones, d’acord amb el funcionament cognitiu de totes les persones, no tenen idees aïllades sobre les coses sinó que disposen d’un conjunt organitzat de coneixements amb un cert grau de consistència interna. A més, els sabers femenins són un coneixement central per al funcionament de la societat i per a la supervivència i el benestar de la població. Malgrat això, l’experiència i els sabers de les dones són invisibles en el que es considera cultura formal, és a dir entre els objectes d’estudi del sistema educatiu. Des de fa temps, hi ha un acord general sobre el fet que el sistema educatiu es va construir fa més de dos segles d’acord amb un model androcèntric. Els continguts escolars han anat variant al llarg del temps, en funció de les necessitats fixades per les institucions socials, però sempre han estat concebuts amb un enfocament androcèntric. La jerarquia escolar establerta entre els sabers masculins i els sabers de les dones poques vegades ha estat qüestionada. Això vol dir que tot i la suposada voluntat del sistema educatiu de ser universal, aquest desconsidera els coneixements i les experiències femenines en la construcció del currículum.

Enfront dels sabers escolars tradicionalment masculins considerats de suposat caràcter universal, els afectes, les tasques domèstiques, la cura de les persones, entre d’altres, no formen part dels objectius educatius ni dels continguts escolars. Això, a més de ser un mètode de subordinació de les dones, comporta dificultats, ja que les dones no poden utilitzar la seva experiència en el sistema educatiu formal. I provoca una ruptura entre la vida personal i la vida escolar en les noies i, posteriorment, en la vida professional de les dones.

Com tothom sap, l’alumnat, en general no accedeix al sistema educatiu amb els mateixos valors i comportaments socials que anys enrere. Les estructures familiars presenten molta mobilitat. Els nois i les noies tenen menys influència de la gent adulta i estan més influïts per la televisió, que actua com a socialitzador substitutiu. El sistema educatiu és una peça fonamental en la transmissió de valors igualitaris. Per tant, l’escola ha d’apostar per la incorporació dels sabers de les dones en les continguts escolars i per col·laborar en la creació de noves habilitats i destreses que no estiguin marcades pel fet de ser nen o nena. La transmissió de valors igualitaris en la formació infantil, primària i secundària implica la revisió del currículum implícit que el professorat transmet en la seva actuació docent. Les iniciatives actuals per a la incorporació de l’experiència quotidiana i els sabers de les dones no s’ha de desvincular del passat. Al llarg de la història, moltes dones han intervingut significativament en el sistema educatiu i han realitzat aportacions interessants des de la pedagogia, partint de la seva pròpia pràctica educativa. A tall d’exemple, per a mi, com a professora de ciències experimentals, per a repensar l’ensenyament dels sabers científics, Rosa Sensat ha estat una mentora històrica essencial amb el seu llibre Les Ciències en la vida de la llar, que va escriure el 1923.

UNA EXPERIÈNCIA A L’AULA.

El meu repte consisteix a treballar per incloure la presència de l’experiència i els sabers de les dones en el currículum de ciències experimentals, a la primària i l’ESO. Des de fa quatre anys, la recerca de noves pràctiques educatives que contribueixin a crear pensaments i significats culturals a partir de l’experiència acumulada per les dones m’ha portat a buscar un context diferent per a l’aprenentatge de la química. Un dels meus objectius és difondre a l’aula la presència i la intervenció de les dones en la construcció del coneixement, sempre i quan considerem “ coneixement “ els diferents sabers que hem anat acumulant els diferents grups socials per a viure. Des d’aquesta perspectiva l’experiència quotidiana és un referent important en l’elaboració de coneixements i en la seva pràctica. I sembla clar que al llarg de la història les experiències de les dones, pel que fa a les pràctiques quotidianes que sustenten el benestar de la població, han estat diferents de les dels homes. La meva voluntat no és la de fer comparacions entre les pràctiques dels homes i les de les dones, sinó que m’interessa mostrar l’experiència de les dones en els processos que estudia la química. A més, des d’una perspectiva didàctica, l’experiència química realitzada per les dones a la cuina resulta més entenedora, comprensible i interessant, en el període d’iniciació a la química, que no pas la que han desenvolupat en els laboratoris amb un enfocament clarament androcèntric.

En el camp de la química, l’alumnat adolescent disposa d’una sèrie d’experiències i coneixements previs sobre algunes substàncies, com el sucre, la xocolata i els canvis que s’hi produeixen, per exemple, preparant un berenar o xocolata desfeta. La cuina i el context culinari per a l’aprenentatge de la química faciliten que les noies i els nois puguin utilitzar les seves experiències i les de les seves àvies, mares i ties, és a dir que siguin presents a l’aula els sabers femenins que normalment no són presents entre els continguts escolars. En general, l’alumnat d’entrada considera la química molt allunyada de la seva realitat. És molt diferent si el context culinari permet tenir en compte les seves preferències relacionades amb els pastissos, la xocolata i tot allò que sigui dolç.

La cuina és un laboratori molt més proper a la realitat de l’alumnat que el laboratori tradicional, especialment si com és el cas del meu institut tenim pots, cassoles, batedores, microones i nevera, a més de l’utillatge habitual en un laboratori escolar. El nivell d’entusiasme de les noies i els nois per les manipulacions que realitzen a la química de la cuina, si s’acompanya amb una bona organització en grups cooperatius és plenament satisfactori. Algú podria pensar que tenir totes les substàncies necessàries per fer totes les preparacions que pressuposa l’alumnat és massa complicat. Però, l’alumnat aprèn que depèn de la seva autonomia i iniciativa per fer les mescles i dissolucions per esmorzar, els flams, la crema catalana i les mousses que fan que fan com a exemple de col ·loide. En la cuina - laboratori - utilitzem espontàniament el bany Maria, inventat per Maria la Jueva al segle III, la batedora, el forn i els microones, sota la meva supervisió, però fonamentalment amb l’ajuda de les noies que són les que tenen més coneixements. Les noies són les que porten la iniciativa perquè són més decidides i tenen més idees sobre el que es pot fer per esmorzar i berenar.

A més de treballar amb substàncies, com sucre, sal, aigua, farina, oli, vinagre, etc. Portem a terme diferents experiments on realitzem alguns dels canvis físics i químics que es fan a la cuina. Per exemple, preparem xocolata desfeta, crema catalana, flams, caramel, mató, galetes, i pastissos.

Com en qualsevol activitat d’aprenentatge, en la segregació en la realització de treballs pràctics també influirà la interacció del professorat i de l’alumnat que es dóna tant a l’aula com al laboratori, on la tendència, si no s’hi presta és que s’estableixin uns rols en funció del sexe. Les noies, tot i que són les que porten la iniciativa a l’hora de decidir i organitzar el treball dels grups, són les que llegeixen atentament les instruccions i les que són més reflexives. Tenen tendència a ser “ perfectes servicials “; és a dir, a l’hora de netejar i endreçar el material utilitzat, davant de la lentitud i la poca destresa dels nois, són ells les qui assumeixen una vegada més la neteja i l’ordre en el treball de laboratori.

Els models socialment acceptats de masculinitat i de feminitat corresponen a uns estereotips que atribueixen de manera exclusiva al sexe femení la realització de les tasques domèstiques, entre les quals hi ha les de la cuina. Amb la seva experiència intento contribuir a la configuració d’uns models de referència, diferents dels actuals, per a la construcció de la personalitat de les noies i els nois. Amb la seva intervenció didàctica, mitjançant la reflexió sobre els sabers femenins culinaris, intento presentar a les noies i als nois una sèrie de valors i signes diferents dels que s’han assignat tradicionalment a la masculinitat i a la feminitat, que avui, malgrat els petits canvis que s’observen, encara són majoritaris en la nostra societat.

Una primera valoració de l’ús del context culinari a la classe de química és el reconeixement de l’autoritat dels sabers femenins. Aquesta autoritat és reconeguda, a vegades amb sorpresa per les mares, les ties, o les àvies de les noies i els nois, quan els demanen alguna recepta o informació culinària. I l’alumnat la transmet a la classe a través de textos que elabora. Per exemple, una noia que en el seu grup han preparat crema catalana, com a exemple de col·loide descriu el procediment:

1. es bat el rovell de l’ou amb sucre.

2. 2. Es dissol la maizena amb una mica de llet, en un bol, on s’afegeix la pell de llimona, la canyella, l’ou amb sucre i es mescla.

3. Es posa al foc i es va batent tot a foc lent, fins que s’espesseix.

4. Hem seguit les instruccions de la recepta de la mare de la Neus.

Abordar l’aprenentatge de la química de la cuina permet revaloritzar els sabers de les dones i potenciar els sentiments associats a situacions quotidianes i a les capacitats expressives dels nois. No cal dir que l’entusiasme i l’expressivitat de les noies queden recolzats pel sol fet de treballar en un context, el culinari, on elles, malgrat els canvis socials continuen tenint més experiència, curiositat i saber que ells. Aquest nou discurs i la seva pràctica subministren models d’imitació i referència diferents dels que avui són majoritaris en la nostra societat.

Després de quatre cursos escolars de portar a terme l’experiència de la química de la cuina, em suggereix alguns elements per donar una orientació coeducativa a la pràctica docent.

1. Cal oferir models didàctics que tinguin en compte els sabers de les dones per poder canviar la pràctica docent. Un exemple és el de la química de la cuina que permet qüestionar els models dicotòmics masculí/femení, en la mesura que s’ofereix a les noies i als nois activitats relacionades amb les tasques domèstiques que tradicionalment han estat associades exclusivament a les dones. Amb aquestes activitats de cuinar i preparar aliments, ofereixo a l’alumnat models de masculinitat i de feminitat diferents dels que s’han establert com a masculinitat hegemònica i feminitat estereotipada, de manera tradicional.

2. Atès que els continguts escolars privilegien les habilitats i els sabers associats amb l’ àmbit tradicionalment monopolitzat pels homes. Cal visibilitzar els sabers i les experiències de les dones que ocupen un gran espai en la vida de els persones, però que han estat exclosos dels sabers escolars organitzats. Un exemple és el llibre d’Àngels Caba i altres autores El segle XX en primera persona.

3. Els criteris d’organització i avaluació dels continguts escolars han d’incloure el saber i el saber fer de les dones. Això no està renyit, en el meu cas, amb l’adquisició d’aprenentatges científics, sinó que amplia el ventall d’habilitats i procediments a treballar a classe. Cal saber preparar un esmorzar, fer mató o caramel, preparar un pastís i saber si es tracta d’un procés on intervé una mescla, un col·loide o un canvi químic.

* SOLSONA, Núria ; “ La Química de la Cocina“. Proposta didàctica per a Secundària. Quaderno de educación no sexista nº 13. Instituto de la Mujer. Madrid 2002.

Núria Solsona fa una proposta didàctica innovadora i engresacadora: revaloritzar els coneixements de les dones relacionats amb les tasques domèstiques, resaltant-ne el seu component científic. El coneixement relacionat amb la llar no és un conjunt de pràctiques casolanes, sinó una instrucció específica, que inclou una gran quantitat d’activitats matemàtiques, científiques i socials.

Font: sindicat.net