PLANTEJAMENT DEL TREBALL
INTRODUCCIÓ
Per al nostre particular treball de recerca hem triat el tema de les tribus urbanes ja que pensem que és un objecte d’estudi del qual tothom ha sentit a parlar alguna vegada, però envers el qual també hi ha una gran ignorància i sobretot una molt dolenta interpretació i informació, malauradament, fins i tot, als medis de comunicació. Ens interessa especialment tractar les tribus urbanes i tot el que les envolta ja que, en els últims anys, al nostre entorn han sorgit molts canvis de pensament i actituds reflectits en el fenomen social de les tribus urbanes. Sorgint així manifestacions, cada cop més visibles, de gent que simpatitza amb unes determinades tribus i que ho expressa sense cap mena de vergonya. Tant és així, que en les darreres dècades, la nostra ciutat, Salt, i la seva omnipresent germana gran, Girona, s’han poblat de grups reduïts de persones que s’uneixen per unes afeccions, uns ideals i unes maneres de veure la vida comuns. A part de la curiositat que ens suposa veure que cada vegada hi ha més i més variats ideals, exterioritzats també de molt diverses maneres, hi ha el fet que, cada cop més, en els medis de comunicació (premsa, radio, televisió i internet) es parla de la violència juvenil i de manifestacions, revoltes i diversos actes més protagonitzats per agrupacions de persones pertanyents a la tribu urbana de... (sovint se’ns parla d’okupes, neonazis, maquineros, heavies, punks...) Són mots de significat desconegut per la immensa majoria de la població i que nosaltres creiem que mereixen, com a mínim, una lleugera noció del que signifiquen i impliquen, cadascun d’ells, per tal de ser capaços d’interpretar la informació que ens arriba per part dels medis abans esmentats o de qualsevol altre. Amb això esperem que la nostra proposta sembli interessant i ens disposem a començar el que serà el treball en si, una investigació en general sobre l’univers de les tribus urbanes, l’univers de les tribus urbanes a Salt i Girona.
OBJECTIUS
Amb aquest treball voldríem consolidar certs objectius acordats amb la nostra tutora que ens semblen de gran interès pel que respecta el fet d’estudiar les tribus urbanes dels nostres voltants. Principalment, volem esbrinar tres punts que considerem els pilars del que serà aquest treball:
1. Aprendre què és una tribu urbana.
2. Aprendre què és, paulatinament, una subcultura urbana.
3. Buscar quines són les subcultures més destacades al nostre entorn (Salt i Girona) i documentar-nos sobre el següent:
a. Motiu d’existència
b. Ideologies
c. Relacions amb les altres tribus
d. Simbologia amb la qual s’identifiquen
e. Relació que mantenen amb les drogues
MÈTODE
Per a complir els objectius marcats anteriorment, ens hem decidit per dur a terme una recerca de mètode observacional, per tant, farem servir suficients dades de tipus qualitatiu (entrevistes) i treballarem amb mostres, exemples i fets reduïts.
Aquest mètode forma part del mètode hipoteticodeductiu i creiem que aportarà cert caràcter científic al treball.
Els passos a seguir per dur a terme el mètode observacional són els següents:
Observació del tema o problema a tractar
En el nostre cas, el fenomen de les tribus urbanes.
Formulació d’una Hipòtesi de treball
Intentar una classificació basada en el principal tret de cada tribu.
Deducció de conseqüències (fets que seguirien d’una hipòtesi correcta)
Contrastació en l’experiència (pot tenir dues possibilitats)
o Verificació de la hipòtesi inicial
o Falsació (s’haurà de tornar a formular una nova hipòtesi de treball)
CONCLUSIONS
Es fa molt difícil, arribats a aquest punt, el fer una recapacitació total sobre el fenomen de les tribus urbanes i expressar en unes línies el que ens ha suposat fer aquest treball, per això hi ha certes coses que ens agradaria comentar abans de concloure amb les nostres pròpies idees.
En primer lloc, dir que, en plantejar el tema del treball, no ens hauríem arribat a imaginar mai que fos tan difícil fer una classificació per a totes les tribus urbanes existents i les més importants al nostre voltant. D’aquesta manera, la classificació existent als inicis del treball i que ens ha guiat en tota la seva creació ha estat una invenció totalment pròpia, que ens ha portat els nostres petits mals de cap i discussions, ja que, a cap font d’informació de les que haguem pogut tenir l’oportunitat de consultar, apareixia una classificació que s’adaptés a la nostra idea.
Val a dir que, en començar el nostre singular treball, teníem tres preguntes clau a les que buscàvem una resposta concreta, són les següents:
Es poden dividir les tribus urbanes a partir de música i ideologies?
Hi ha alguna tribu que predomini per sobre de les altres?
És possible que existeixi una edat límit per pertànyer a una tribu urbana? (Pregunta motivada pel fet que les tribus solen ser terreny jove i pocs adults hi estan implicats)
Doncs bé, hem de sentir-nos orgullosos al poder dir que les respostes a aquestes preguntes, arribat aquest moment, ens semblen evidents.
Les tribus urbanes sí que es poden dividir segons en què es basen, ja que aquest és el seu fonament bàsic, per dir-ho així, els heavies no tenen gairebé cap ideologia en que basar-se i, per als okupes, la música no ha estat ni sembla que serà mai, un factor determinant.
Al nostre entendre, no hi ha cap tribu que predomini sobre les altres, totes conviuen a la ciutat i, el fet de trobar pensaments oposats als propis d’una determinada tribu, encara aviva més l’enfortiment d’aquests grups.
El fet de les exclusions per edat és una mica més complicat de tractar, en general, però, no haurien d’existir, tot i que, en escoltar el lema punk per excel·lència (el punky mor jove), ens adonem que hi és, encara que a molt poques tribus.
Amb tot això podem concloure ja el que ha estat el nostre treball, una recerca molt interessant pels móns pocs explorats de les associacions de carrer, les tribus urbanes, grups que, per molt que es guareixin de diverses maneres, mantenen un ideal certament comú, mantenir-se al marge de la societat establerta i demostrar la seva disconformitat envers ella.
Hem tractat moltes i molt diferenciades tribus i ens hem adonat que en algunes d’elles, les ideologies cauen en contradiccions, d’altres, que no hi ha cap mena de ideologia, només unes afeccions comuns i encara en altres, que no importen ni les afeccions ni l’estètica, només el pensament. Amb tot, hi ha un aspecte social envers les tribus urbanes molt a tenir en compte, el rebuig. En efecte, la societat rebutja aquests grups tan sols pel seu aspecte, mai s’atura a pensar en que es defensa o que s’ataca, només s’hi està en contra per qüestions estètiques.
Aquesta és la crítica amb la que voldríem concloure el nostre treball, hem de veure més enllà d’unes males “pintes” o uns aspectes diferents, hem de pensar, escoltar i dialogar, només així ens podem arribar a entendre.
Que ni els prejudicis ni les crítiques arribin mai a fer-nos dubtar sobre el que creiem correcte, defensant els nostres ideals serem més lliures.
