“Mirant en digital” és el títol d’una sèrie de tallers adreçats a la gent gran de la població de Solsona, que ha permès dinamitzar i conscienciar un grup de jubilats tot aprenent tècniques i trucs amb els quals expressar-se mitjançant la imatge digital. Els tallers s’han ofert des de l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Solsona, que cada any prepara per a la gent gran un seguit de propostes i activitats que els permeten continuar aprenent des de l’intercanvi i la relació.

La realització dels tallers, l’ha dut a terme Teleduca. Educació i Comunicació, col•lectiu que treballa l’educació en comunicació com a estratègia de dinamització comunitària. Les activitats, parteixen d’utilitzar la fotografia digital com a eina per treballar una sèrie d’estratègies de relació, dinamització i creació que passen per aprendre passant-s’ho bé, tot experimentant amb diverses tècniques d’expressió i comunicació.

La importància de treballar la imatge

Els tallers parteixen de la importància de construir una mirada crítica respecte a la imatge. Tenint en compte que vivim en un món on aquesta és present en molts àmbits de la nostra quotidianitat, es fa necessari qüestionar l’important paper que pren la fotografia en la construcció de determinades maneres de veure el món. La imatge construeix significats, facilita comprensions i coneixements sobre determinats aspectes de la realitat. Un exemple el tenim en els mecanismes de visibilitat i invisibilitat que conformen el nostre univers mediàtic. Aquests ens donen a conèixer el que és acceptat o no a la nostra societat. La visibilitat, correspon al que es fa visible i que per tant forma part de l’univers visual. La invisibilitat, el que no forma part del món de la imatge i que sovint és anul•lat del nostre univers de significats.

La gent gran, és exclosa de l’univers visual i per tant forma part d’un dels col•lectius més invisibilitzats. Els jubilats i jubilades no tenen espai en un imaginari que premia el valor de ser jove com a reclam per al consum i la construcció d’estils de vida. Per altra banda, tampoc disposa d’espais on autorepresentar-se i oferir la seva mirada sobre el que implica ser gran en una societat regida per uns valors que sovint els exclou o no comparteixen. Treballar les representacions, constitueix una manera important de comprendre’s i donar-se a conèixer. Fomentar la pluralitat de representacions comporta un enriquiment ja que aporta una multiplicitat de formes d’interpretar i això té a veure amb tenir en compte la diversitat com a característica clau de la nostra societat.

L’ús de les tecnologies

Els principals instruments de tractament i d’elaboració d’imatges que es treballen en el curs són les tecnologies, concretament la càmera de fotografiar digital i el retoc d’imatge per ordinador. En un món cada cop més tecnologitzat, és important conèixer les possibilitats que ens ofereixen les principals eines informàtiques. La gent gran sovint depenen dels fills o dels néts per resoldre determinades tasques. La proposta parteix d’introduir-los a l’univers tecnològic per tal que disposin d’eines per poder també representar.

Els continguts

Els tallers se centren en l’elaboració d’una exposició de fotografia digital amb la que comunicar a la població determinades temàtiques d’interès per a la gent gran del municipi. Aquestes són treballades i consensuades pel grup de participants.

Mitjançant el seguiment d’un procés que culmina amb una exposició pública, els participants s’introdueixen al món de la imatge digital des de tots els seus vessants: tant des del rol de receptors crítics com des del paper de fotògrafs reflexius. La imatge permet treballar la mirada, tot aprenent a mirar des d’altres punts de vista. La fotografia possibilita jugar a adoptar diferents rols tot situant-nos al lloc de l’altre. El sentit de l’humor, l’ús de la imatge com a recurs per riure’s d’un mateix ajuda a establir ponts i formes de comprendre’s i entendre els altres.

Els principals continguts que orienten els tallers parteixen de l’aprenentatge d’unes destreses tècniques (saber utilitzar la càmera de fotografiar i els programes de tractament digital de la imatge), unes habilitats socials (treballar col•laborativament, en grup i aprendre del consens), un llenguatge visual (tot coneixent els principals recursos visuals per expressar una idea) i un posicionament crític (adoptant una actitud crítica com a receptors d’imatges). L’experiència pretén dinamitzar les persones grans perquè se sentin bé tot prenent el rol de reporters gràfics, perquè gaudeixin de recursos per expressar-se i perquè el seu treball i els seus interessos tinguin un espai de reconeixement.

La metodologia

La proposta parteix d’utilitzar les càmeres de fotografiar digitals que tenen els mateixos jubilats i que sovint són càmeres compactes. L’avantatge d’utilitzar aquest tipus de càmera rau en el canvi que suposa en el propi acte de fotografiar, ja que implica passar de mirar pel visor a fer-ho per la pantalla. La fotografia deixa de ser un acte individualitzat per a ser una acció compartida. D’aquesta manera el treball en grup esdevé la base de tot el procés. L’aprenentatge es construeix a partir de la posada en pràctica de diverses dinàmiques de grup que possibiliten als participants trencar amb el rol passiu d’alumnes per anar tenint mica en mica un paper més participatiu i anar prenent posicionaments més crítics i reflexius.

En un primer moment, es desenvolupa un treball de reforç grupal on l’ús de la càmera en les diverses dinàmiques de grup permet prendre imatges tot adoptant diversos punts de vista i rols socials. Això porta als participants a canviar de posicions en l’espai, a jugar amb la pròpia identitat, a ironitzar sobre les seves pre-concepcions, etc. En un segon moment, l’espai de treball és el carrer, on es prenen imatges d’aquelles temàtiques que prèviament s’han situat pel grup com a importants. En el propi acte de realitzar fotografies es posa en pràctica l’aprenentatge del llenguatge visual. Un cop realitzades les imatges, es passa a una fase de tractament i retoc digital per ordinador on s’aprenen trucs i tècniques tot compartint ordinadors i recursos. Finalment s’arriba a la fase de comunicació i es prepara l’exposició que acabarà per fer visible el treball realitzat.

Temàtiques treballades i temes d’interès

Les temàtiques que trien els participants són l’eix a partir del qual es desenvolupa tot el taller. En la primera edició del curs, es van treballar tres temàtiques. Dues tenien a veure amb la població de Solsona i una altra amb la natura. Aquestes van permetre reflexionar i tractar diversos interessos.

En la primera temàtica escollida, els jubilats prenien el rol de reporters tot registrant amb les seves càmeres aquells aspectes de la població que com a persones grans trobaven dificultosos. Aquest treball, que després va ser retocat digitalment per acabar de comunicar les idees que el vehiculaven, va permetre posar damunt la taula una sèrie de preocupacions que tenien els jubilats en relació amb la seva població. El segon tema portava a prendre un altre rol més creatiu. Aquí es partia de recuperar diverses imatges del passat de la població per presentar el present i imaginar-se un futur. La darrera temàtica conduïa a realitzar una tasca més artística, tot mostrant la invasió de diversos animals de grans dimensions en un pi centenari.

Els fruits del treball realitzat el primer any de taller es van veure reflectits en la tria de la temàtica del segon any. Aquesta vegada els participants van acordar treballar una temàtica de crítica social: l’evolució o involució de la nostra societat. Concretament el grup va voler reflexionar sobre el suposat avenç tecnològic que estem vivint i que comporta un retrocés en d’altres aspectes com, per exemple, la relació amb els altres, el respecte al medi ambient, etc. En la posada en pràctica d’aquesta temàtica, els participants van tenir un rol més actiu, reflexiu i crític que els va portar a expressar una idea tot proposant-se ells mateixos com a models de les imatges que posteriorment serien treballades digitalment.

Repercussions d’aquest tipus de treball

La imatge i concretament la fotografia digital és un recurs útil per treballar dinàmiques de relació i comprensió que passen per aprendre d’un mateix i dels altres. Però, alhora també esdevé una eina que possibilita la reflexió sobre el context mediàtic que vivim i les dinàmiques imperants de construcció de diferents realitats a través de la imatge. En definitiva aporta instruments per poder fer una mirada crítica i reflexiva al món de la representació.

L’experiència realitzada amb un grup de jubilats de Solsona durant dos anys, ha resultat enriquidora tant per a la formadora del curs com per als participants. Els tallers han acabat tenint una important repercussió en la vida d’alguns avis i àvies que han acabat per trobar en el món de la imatge un espai d’aprenentatge, relació i una afició on dedicar el seu temps lliure.