1. • L’assetjament és la manifestació més estesa entre les formes de violència
2. • Les agressions a docents són episòdiques
J. C.
BARCELONA
¿Quines són les xifres reals d’assetjament?
Entre les diferents formes de violència que broten a les aules, l’assetjament escolar és la més freqüent. Els indicadors més fiables amb què compta la Conselleria d’Educació indiquen que un màxim del 5% de l’alumnat pateix aquesta mena d’agressions, en una o altra mesura. Els serveis d’inspecció van detectar una quinzena de casos greus al llarg de l’últim curs escolar.
Els inspectors van tenir notícia, així mateix, de cinc agressions a professors protagonitzades pels pares i tres més que van patir de mans dels alumnes. No hi ha cons- tància que algun docent utilitzés alguna forma de violència sobre l’alumnat. No obstant, el telèfon de la Unitat de Suport a la Convivència Escolar d’Educació va rebre 60 trucades de pares que manifestaven la seva "disconformitat amb l’acció educativa", un eufemisme sota el qual es poden incloure casos de maltractament verbal o de desconsideració cap a l’alumne.
Les repercussions judicials d’aquesta mena de conductes han tingut un desenllaç desigual. Al març, el pare d’un alumne de l’IES Serrallonga de Blanes (Selva) va insultar i va intentar donar un cop de puny al professor de Tecnologia del seu fill, després de discutir per unes notes. Dies després, un tribunal li va imposar una multa de 600 euros en un judici de faltes.
¿La conflictivitat només és en centres públics?
Els episodis de violència no són privatius dels centres públics, sinó que afecten igual la concertada, encara que sovint són d’una altra naturalesa. "Som conscients que hi ha problemes a tot arreu", admet el director del Col.legi Claret de Barcelona, Xavier Melgarejo. "La qüestió és plantejar-se què es pot fer per combatre’ls". Melgarejo creu indispensable crear "canals de comunicació amb les famílies" per mirar de desterrar l’enfrontament entre pares i professors i presumeix d’haver aconseguit que "cinc vegades a l’any, 180 pares i 25 mestres es reuneixin per parlar dels seus fills, de com enfrontar-se als conflictes que els alumnes plantegen, a casa i a l’escola".
¿És útil la mediació per combatre la indisciplina?
Una de les novetats de l’últim decret de drets i deures de l’alumnat resideix en l’extensió de la figura del mediador per resoldre conflictes als centres, que pot recaure tant en la persona d’un alumne com d’un professor. L’aposta pels processos de mediació s’intensificarà a partir del curs vinent, quan els centres tindran l’obligació d’elaborar un pla de convivència per millorar el clima escolar. TRES
Les cares del conflicte
1. • L’assetjament és la manifestació més estesa entre les formes de violència
2. • Les agressions a docents són episòdiques
Vista Judici ràpid, celebrat el mes de març passat, d’un pare de Blanes (dreta) que va agredir un professor (esquerra). Foto: JOAN CASTRO
Vista Judici ràpid, celebrat el mes de març passat, d’un pare de Blanes (dreta) que va agredir un professor (esquerra). Foto: JOAN CASTRO
MÉS INFORMACIÓ
* Els mestres exigeixen més protecció davant la violència
J. C.
BARCELONA
¿Quines són les xifres reals d’assetjament?
Entre les diferents formes de violència que broten a les aules, l’assetjament escolar és la més freqüent. Els indicadors més fiables amb què compta la Conselleria d’Educació indiquen que un màxim del 5% de l’alumnat pateix aquesta mena d’agressions, en una o altra mesura. Els serveis d’inspecció van detectar una quinzena de casos greus al llarg de l’últim curs escolar.
Els inspectors van tenir notícia, així mateix, de cinc agressions a professors protagonitzades pels pares i tres més que van patir de mans dels alumnes. No hi ha cons- tància que algun docent utilitzés alguna forma de violència sobre l’alumnat. No obstant, el telèfon de la Unitat de Suport a la Convivència Escolar d’Educació va rebre 60 trucades de pares que manifestaven la seva "disconformitat amb l’acció educativa", un eufemisme sota el qual es poden incloure casos de maltractament verbal o de desconsideració cap a l’alumne.
Les repercussions judicials d’aquesta mena de conductes han tingut un desenllaç desigual. Al març, el pare d’un alumne de l’IES Serrallonga de Blanes (Selva) va insultar i va intentar donar un cop de puny al professor de Tecnologia del seu fill, després de discutir per unes notes. Dies després, un tribunal li va imposar una multa de 600 euros en un judici de faltes.
¿La conflictivitat només és en centres públics?
Els episodis de violència no són privatius dels centres públics, sinó que afecten igual la concertada, encara que sovint són d’una altra naturalesa. "Som conscients que hi ha problemes a tot arreu", admet el director del Col.legi Claret de Barcelona, Xavier Melgarejo. "La qüestió és plantejar-se què es pot fer per combatre’ls". Melgarejo creu indispensable crear "canals de comunicació amb les famílies" per mirar de desterrar l’enfrontament entre pares i professors i presumeix d’haver aconseguit que "cinc vegades a l’any, 180 pares i 25 mestres es reuneixin per parlar dels seus fills, de com enfrontar-se als conflictes que els alumnes plantegen, a casa i a l’escola".
¿És útil la mediació per combatre la indisciplina?
Una de les novetats de l’últim decret de drets i deures de l’alumnat resideix en l’extensió de la figura del mediador per resoldre conflictes als centres, que pot recaure tant en la persona d’un alumne com d’un professor. L’aposta pels processos de mediació s’intensificarà a partir del curs vinent, quan els centres tindran l’obligació d’elaborar un pla de convivència per millorar el clima escolar.
Font: El Periódico
