El Projecte Joves Associats Parlen de Convivència als Instituts acosta joves que participen en associacions juvenils educatives a centres de secundària per donar a conèixer, a l’alumnat de 1r d’ESO d’alguns instituts de Barcelona, els valors de convivència que es desprenen de la participació i de les relacions grupals.
Des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i el conjunt d’associacions que l’integrem hem cregut, des de sempre, que la convivència no és tant el reflex del compliment d’unes normes i unes obligacions, com el fet d’adquirir un seguit de valors empàtics i de respecte pels afers col•lectius. En aquest sentit, l’educació en valors i les actituds transformadores que es desprenen de l’acció col•lectiva seran generadores de convivència. De la mateixa manera que tenim cura de la nostra llar perquè ens la sentim nostra i “participem” del seu manteniment i gestió, també tindrem cura del nostre barri, ciutat o centre si en participem. El sentiment de pertinença serà fonamental a l’hora d’adoptar una conducta de respecte cap a l’espai públic.
En aquesta idea coincidíem amb l’Observatori de la Convivència de l’Ajuntament de Barcelona, amb el qual fa prop de dos anys vàrem començar a planificar i preparar el projecte i l’entrada als instituts, conjuntament i a proposta de la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample.
Tant als centres com a l’exterior, és necessari establir confiances per tal de poder desenvolupar iniciatives i peticions al centre o a les institucions. Aquest projecte pretén que l’alumnat autoavaluï les seves actituds positives i negatives i comprengui que aquestes influeixen en les seves relacions amb el centre, el professorat i la resta d’alumnes. Per tant, en un clima de bona relació entre les parts, basat en actituds positives, serà més fàcil que els alumnes siguin escoltats pel professorat i que puguin fer peticions al centre. Com diu l’Albert, un dels formadors: “Si volem més joc, relació, veu i vot, abans hi ha d’haver un acostament sincer i comprensiu d’ambdues parts”
Les associacions educatives que han realitzat les sessions als IES han estat: AE Champanyat; AEiG Bonanova; AEiG K2; AEiG Pere IV; AEiG Rudyard Kipling; AE Rakxa; AE Tagore; Esplai Boix; Esplai Guineueta; Esplai Movi de Sarrià; Esplai Sant Ildefons i Esplai Totikap.
El desenvolupament de les sessions
El programa s’estructura en tres sessions, generalment en hores de tutoria, en les quals es desenvolupen dinàmiques i debats orientats a treballar les relacions grupals i amb el professorat, a la vegada que incidim en el sentiment de pertinença a l’IES i a l’entorn més proper, tot procurant que l’alumnat senti la necessitat de vincular-se d’alguna manera amb el seu entorn i el vulgui transformar.
Concretant més, els principals continguts que treballem en les sessions tenen a veure amb:
• La importància de les actituds personals per millorar o empitjorar la convivència, la necessitat d’actituds constructives i dialogants.
• La consciència de grup i col•lectiu.
• El treball col•lectiu com a generador de convivència.
• La implicació en l’entorn com a forma de corresponsabilització.
Les dinàmiques i activitats que realitzem són força entretingudes, per la qual cosa la sessió pren un clima més distès i a l’alumnat li és més fàcil ser partícip de l’activitat. Tanmateix, la dinamització a l’hora de comentar i debatre els temes treballats en les dinàmiques és un pèl més complexa i no amb tots els grups s’arriba al mateix nivell de reflexió. De totes maneres, els dinamitzadors i les dinamitzadores aconsegueixen que l’alumnat expressi les seves inquietuds. L’Ester de l’AEiG K2 ens diu: “El que nosaltres vam intentar de fer, va ser, mitjançant jocs i dinàmiques, que ells mateixos veiessin quina era la millor manera d’estar i actuar, i fer-los protagonistes actius dels seus propis problemes i solucions, i no fer-los objecte de les decisions que altres prenen per ells i elles”.
Una de les primeres dinàmiques que realitzem és la xarxa de la convivència, on cada alumne comenta un factor que afavoreix o no la convivència mentre li passa el cap d’un cordill a un altre. Al final tenim una xarxa que connecta a tot l’alumnat de manera que, tal com comenta la Laura de l’AEiG Rudyard Kipling “Aconseguim que els nois i les noies s’adonin i siguin conscients que els problemes que afecten la convivència i els factors que l’afavoreixen estan molt relacionats entre si”.
Una altra de les activitats que contempla el projecte és l’elaboració d’un decàleg on els/les alumnes expressen objectius als que volen arribar i els compromisos que han de prendre com a grup o individualment. L’Albert comenta, en referència a aquesta activitat, que “els i les estudiants aconsegueixen desenvolupar les seves voluntats (canvis, projectes, millores ...)a base de cedir i comprometre’s a complir diverses normes i procediments que són els que són als instituts”.
Una de les dinàmiques que té més èxit és la de Rol Playing, en la qual l’alumnat representa teatralment diferents situacions i analitza quins rols -optimista, pessimista, participatiu, apàtic- afavoreixen millor la convivència.
L’alumnat
L’alumnat que ha participat del projecte no respon a cap perfil específic. En aquest sentit, la dispersió territorial del projecte i la diversitat de les aules fa que el col•lectiu que rep la nostra actuació hagi estat molt heterogeni. Han estat nois i noies, principalment de 1r curs de l’ESO, tot i que en alguns centres s’ha fet al 2n i al 3r curs.
Els IES participants de la iniciativa han estat: Fort Pius, Jaume Balmes i Maragall de l’Eixample, Bernat Metge de la Verneda, Joan Fuster de Navas, Príncep de Viana de La Sagrera, Josep Comas i Solà de la Trinitat Vella i Galileu-Galilei de la Prosperitat.
Nexes al barri
Una dimensió important de treball d’aquest projecte és la proximitat. Els esplais i agrupaments escoltes són associacions educatives de barri i, per tant, de proximitat. En aquest sentit, són agents educatius que treballen, entre altres coses, per la convivència i la participació en el barri. Col•laborant perquè existeixi un contacte entre administracions, associacions educatives i instituts de secundària, el projecte intenta crear una xarxa que permeti la coneixença entre les parts i futures col•laboracions.
Per altra banda, el fet que els formadors i les formadores siguin joves associats trenca amb l’estereotip del “jove com a generador de conflicte” i legitima la tasca de milers de joves que desinteressadament dediquen el seu temps lliure a treballar per allò en què creuen. A més, el projecte Joves Associats Parlen de Convivència als IES no seria complet sense la participació activa de l’equip de dinamitzadors i dinamitzadores. Són ells i elles qui defineixen i consensuen de quina manera poden treballar els diferents continguts a partir de llur experiència. La Laura ho veu de la següent manera: “El fet que els dinamitzadors siguin els que elaboren les sessions és una bona idea, ja que són persones que estan en contacte amb nois i noies i la seva realitat més propera. Això permet que les activitats siguin molt adequades per al grup”.
Amb això aconseguim que el projecte sigui també un punt de trobada i coneixença de diferents entitats del territori, a la vegada que permet que els dinamitzadors i les dinamitzadores es facin més seu el projecte.
La valoració del projecte per part de tots els agents -CJB, plataformes territorials, entitats participants, Observatori per la Convivència, instituts i alumnat- és força positiva. El projecte seguirà evolucionant, tot incorporant millores i correccions durant el proper curs, amb les mateixes intencions que ara. Pel curs vinent es pretén ampliar territorialment el projecte.
