En primer lloc volem destacar la riquesa i pluralitat de les intervencions fetes tant pels ponents com per els participants en el Congrés. Com sempre es dóna, en temes que mouen tantes persones i amb un alt grau de motivació, com els que s’han tractat aquests dos dies, el temps s’ha quedat curt i per això volem agrair especialment l’esforç de concreció que han fet tots els ponents i els participants a l’hora de fer les seves intervencions.
Al llarg del congrés han anat apareixent tot un seguit d’idees i conceptes que mirarem de sintetitzar:
S’ha exposat la importància de la vinculació de la cultura amb la convivència, una convivència que conforma entre els seus elements el respecte a la diversitat cultural, l’acceptació de realitats diverses, i la possibilitat de generar espais de diàleg entre comunitats de l’àrea mediterrània que secularment han mantingut vincles culturals i econòmics.
També hem fet una mirada a la convivència a les aules en els centres educatius. Els centres educatius tenen, cada cop més, un paper cabdal per a la creació d’una visió critica, pel foment de valors basats en el respecte, la convivència i la diversitat en totes les seves manifestacions. L’escola no es pot quedar sola ni aïllada, el paper socialitzador de l’escola s’ha de complementar amb el paper educatiu des de la comunitat. Malgrat tot, de poc servirà tot el que es pugui dir o fer si l’escola no té en compte l’entorn i aquest a l’escola.
Hem conegut diverses experiències de joves que desenvolupen projectes que treballen per un futur millor en convivència. Tenim una tendència a ser proteccionistes, sense adonar-nos que això trenca les capacitats i anul·la les potencialitats. Escoltar i donar valor a les propostes que els joves mateixos elaboren i creen ens permetrà, com ho hem fet en aquest congrés, reconèixer la potencialitat d’aquests ciutadans i ciutadanes pel que fa a involucrar-se a la seva realitat. Hem parlat de que, en el tema de la Mediació Escolar, Catalunya ha estat capdavantera en tot l’estat espanyol, disposant fins i tot d’un Decret que reconeix aquest Servei. Encoratgem doncs, a totes aquelles persones que hi treballen per continuar aquesta tasca tan positiva i esperem que pugui ser exemple per a altres comunitats.
Volem encoratjar a la societat que es parli de les siguin experiències positives en temes de convivència, tal i com hem fet aquests dies, perquè pensem que és una manera d’anar modificant, mica a mica, visions distorsionades o mirades poc objectives sobre els joves o qualsevol altre col·lectiu.
Un altre tema que ens ha ocupat és en el tractament que donen els mitjans de comunicació al fet de la immigració, com aborden la diversitat. Els mitjans fan de pont entre “el que passa” i la ciutadania, i per tant tenen un paper fonamental en el que s’acaba considerant la realitat. Des de les imatges en blanc i negre que vèiem a la pantalla fa un grapat d’anys quan ens trobàvem en una societat homogènia, hem passat a poder veure imatges multicolors i igualment veiem que la realitat no és només bicolor. A poc a poc anem fent passos importants en el tractament de la diversitat i la immigració, sobretot des dels mitjans de comunicació públics catalans, i conscients de que queda encara molt per fer, podem reconèixer que estem en el bon camí.
La diversitat de creences i conviccions religioses és una realitat a Catalunya, cada cop més extensa. Potenciar el diàleg social, en el que en sapiguem respectar-nos, passarà perquè tots acceptem que els nostres plantejaments i creences no son únics, que poden ser contrastats i que és necessari que ens basem en uns criteris propis d’una societat plural i democràtica.
Tal i com ens han descrit, el codesenvolupament, com un procés que facilita el desenvolupament de les societats del país d’origen i del país d’acollida en diferents àmbits, és fonamental per aconseguir que la integració dels immigrants sigui exitosa en ambdues societats. I sabem que Catalunya ha estat tradicionalment una terra d’acollida, una terra d’assentament, una terra de solidaritat amb la resta de pobles i nacions. El nostre país s’ha desenvolupat econòmicament i socialment amb la riquesa de la diversitat, amb l’esforç, la iniciativa i el compromís social. Són moltes les persones que vénen a Catalunya perquè no troben altres opcions, si bé moltes són les que es queden a les nostres terres per lliure elecció. Des de la nostra realitat és molt el que podem fer perquè en els seus països d’origen totes aquestes persones puguin gaudir de les condicions de benestar social i econòmic. Així ho demostren les experiències de codesenvolupament que hem presentat i que posen de manifest projectes reals i concrets de fer arribar la nostra voluntat i recursos cap a països en vies de creixement.
En resum, el missatge que volem que surti d’aquest congrés és que cal afavorir la interacció social i interpersonal per fer possible una bona convivència. Hem de treballar per construir identitats compartides, afavorint sentiments de pertinença i anar construint aquesta nova comunitat basada en la cohesió social.
Volem convidar als estaments pertinents a desenvolupar veritables polítiques per a la ciutadania, veritables pactes de ciutadania que sorgeixin amb el compromís de tots els agents socials, econòmics i polítics, per a la prevenció i gestió positiva del conflicte, pactes per reforçar el sentiment de pertinença, d’identitat, de comunitat.
Finalment, agraïm a totes i a tots la vostra presència i esperem retrobar-nos aviat amb totes i tots vosaltres en el III Congrés.
Ciutat de Lleida 16 de març de 2007
